Entre somnis, ben endins Sovint entro a xafardejar en aquella llibreria que hi ha al centre del poble. És petita, però hi penetro com si fos la més gran de totes. Sempre he desitjat endinsar-m’hi a foc lent. Voldria prendre fins a l’últim glop un món il·lusionant que m’oferirà diferents maneres de passar el temps. Sovint m’aturo davant dels lloms degudament classificats; matemàtica perduda enmig de tantes lletres. Però n’acabo fugint perquè el temps se m’esgota. La força de les paraules que hi ha acumulades dins d’un llibre, se m’endú més enllà del que m’hauria imaginat mai abans de saber llegir. Quan obro els llibres, hi descobreixo els pensaments més ignots. Els llibres flairen, cada un ho fa amb la seva identitat, més o menys intensament. I jo els ofereixo presència; l’essència, la seva raó de se
